21.346 - Alternatives econòmiques - Aula 1

Públic

Bona nit,

Tal i com han fet la resta de companys, i després d’haver llegit els comentaris dels companys, aquí teniu l’anàlisi final.

L’entitat sobre la qual he fet l’anàlisi, tal i come s pot veure en les publicacions anteriors, és la Cristaleria. La Cristaleria és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 2018, a Lleida, que posa el seu focus en la pràctica esportiva de qualitat, inclusiva i accessible, posant el focus en les persones en situació de risc social. Aquesta entitat és una referent a nivell d’Economia Social i Solidària i col·labora activament en molts projectes socials de la ciutat, agrupant sent una petita entitat amb 9 treballadors i 19 socis a més de 250 usuaris. (La Cristaleria, s.d.).

Arran dels comentaris fets al dafo per part dels companys, he pogut actualitzar el DAFO. Hi ha hagut dos comentaris, un fet per l’Alba i un per la Sadia.

Si analitzem els comentaris, ambdós comentaris coincideixen en un punt: l’entitat no pot funcionar sola. En els dos comentaris destaquen la importància d’establir una estratègia de ciutat. L’Alba, molt encertadament posa l’exemple de «La Grama», de Santa Coloma de Gramenet. Si ens fixem en els comerços participants, podem veure com hi ha una gran diversitat de comerços que hi participen, no només del món social. (Gramamoneda, s.d.) Aquest fet és un dels punts que destaca la Sadia que és important tenir en compte: involucrar a tots els tipus de comerços.

A més a més, l’Alba ens ofereix una solució per la possible sobrecàrrega administrativa que suposaria la gestió d’aquesta moneda, amb l’ús de plataformes tecnològiques com Community Exchange System, que ens permetria alliberar part d’aquest pes. No obstant, si es segueix una política de ciutat en el tant de la moneda social, aquesta càrrega recauria sobre les institucions, i per tant alliberaria de força pes a La Cristaleria.

L’Alba, com a punt a destacar reconeix que com moltes entitats, l’escollida ja fa aquest intercanvi social de forma inintencionada i destaca que la moneda social seria una manera de formalitzar-ho.

Així doncs, podriem incorporar els següents punts:

Com a fortalesa: Reconeixement i formalització dels intercanvis socials que ja es duen a terme.

Com a oportunitat: Replicar el model de «La Grama» vinculant el petit comerç en aquest entorn.

Com a debilitat: dificultat de sostenir un doble sistema comptable en una estructura petita

Com a amenaça, afegiriem el risc de que aquesta moneda no surti de l’ESS i perdi utilitat real per a la població.

Així doncs el DAFO quedaria de la següent manera:

Cal entendre doncs, que la moneda és un acord entre els integrants que en fan ús i una simbologia de valor. (Toñaco del Hoyo & Prieto, 1999). Aquesta moneda local suposa un canvi de perspectiva d’una moneda convencional i depenent dels sistemes bancaris externs a un sistema centrat en el territori i que fomenta l’intercanvi entre persones. La clau doncs, és la confiança que se li doni a aquesta moneda per part de la població, que serà al seu mateix temps la creació d’aquesta confiança que construirà la moneda (Roig, 2007).

Bibliografia:

Cristaleria. (s. f.). https://lacristaleria.cat/

Gramamoneda. (s. f.). https://www.gramamoneda.cat/es/donde-gastar-la-gramamoneda

Roig, A. (2007). Discurso y moneda en la creación de la convertibilidad.

Toñaco Del Hoyo, T., & Prieto Arciniega, A. (1999). Moneda e historia monetaria en la Hispania republicana:¿ economía, política, fiscalidad?.