És evident que en un món on la tendència a les l’ús de les tecnologies és cada com més present, aquestes també haurien de ser contemplades en tots els sectors de l’economia, inclosa l’Economia Social i Solidària. Tot i així, en la nostra entitat, a la Cristaleria no és massa comú veure que es fa aquest ús. En part perquè no hi ha una estratègia definida per part de l’entitat en aquest àmbit, i en part perquè és molt difícil implantar-la, de forma evident en un sector en què prima la intervenció directa i el contacte humà.

És evident però, que amb la integració de les tecnologies a la Cristaleria es podria obtenir algunes millores substancials, amb molts pocs riscs i tensions respecte al seu voltant. En primer lloc caldria una estratègia ben marcada. Tal i com planteja Albaigés (2008) a la proposta metodoògica, és important que les TIC estiguin incloses en l’estratègia general de l’organització, i que algú en sigui responsable. Així doncs, en aquest sentit caldria introduir una figura d’un professional del sector que pugui implantar i marcar de forma estructurada l’estratègia en el sector tecnològic a l’entitat. Aquesta estratègia, i centrant-nos en el que és l’activitat principal de l’entitat que és el seu gimnàs social (deixant de banda la Cristaleria Germina) pel que he pogut anar coneixent, podria actuar en els següents àmbits:

– En primer lloc, les tecnologies es podrien utilitzar per la millora dels serveis dels clients del gimnàs. Molts gimnassos fan ús de les tecnologies per millorar els seus serveis i per exemple, obrir en horaris molt amplis, reserva d’espais o classes dirigides, registre de dades esportives… Una millora als serveis suposaria una millora de la competitivitat en un sector en auge, a més que a nivell social es garantiria una igualtat de drets en aquest sector.

– En segon lloc, a nivell de governança. Tal i com vaig destacar en l’anterior entrada, crec que hi ha una possible via de millora en l’àmbit de la governança a l’entitat, en què els més de 200 usuaris podrien esdevenir socis en algun moment, fent créixer així a l’entitat. Crec que seria interessant fer ús de les TIC per millorar la participació dels socis i millorar en la governança democràtica de l’entitat. Tal i com s’exposa al Webinar de l’assignatura, hi ha plataformes com “decidim” que poden ser molt útils en aquest sentit.

– En tercer lloc, en el tractament de dades. A l’entitat, amb la implantació de les tecnologies es podria iniciar en un procès de recull i sistematització de les dades, per posteriorment poder tenir fets objectius sobre assistència, inscrits… I poder comprendre de forma objectiva les tendències a nivell social, les forquilles d’edat amb més vulnerabilitat… Evidentment, seria necessari ser curós amb el tractament de dades i valorar com, quines dades i de quina manera es recullen, així com amb quin objectiu.

– Finalment, al sector de la intervenció i inclusió social, hi ha un treball molt gran a fer en matèria d’accès a tecnologies en població amb risc d’exclusió social. L’entitat podria fins i tot iniciar un treball en aquest aspecte, i potser ampliar horitzons. Fins i tot derivant a que la Cristaleria fos un centre social, més enllà de l’esport, on es fessin activitats de tot tipus. És evident però, que aquesta darrera, pels costos econòmics i logístics que podria tenir la compra de material i manteniment, tindria una barrera molt gran per l’entitat que de moment no és massa gran.

Tot això cal tenir en compte, que caldria que hi hagués una persona amb els coneixements necessaris que se’n responsabilitzés per garantir.ne l’aplicació, evidentment. Tot aquest procés de digitalització, caldria que l’entitat el fes en concordança amb els principis de la mateixa, de sostenibilitat, inclusió social… I mantenint-los en tot moment com a objectius.

Crec que els riscos en que pot caure l’entitat són força pocs. Cal tenir en compte que és una entitat petita i que de moment amb prou feines ha implantat aquestes noves tecnologies. Per la seva acció, a més, seria difícil generar una dependència d’aquestes. Podríem però, trobar riscos en dos aspectes:

– En primer lloc, la gestió de dades. Si un punt de millora és la gestió de dades, cal que aquesta es faci d’acord amb la normativa corresponent, la RGPD, que és molt estricta en aquest àmbit.

– En segon lloc, existeix un risc econòmic. Moltes de les propostes de millora impliquen una alta inversió econòmica, i per tant un alt risc. Caldria tenir molt estudiada la viabilitat per garantir la sostenibilitat econòmica de l’entitat.

Crec en general, que en l’entitat escollida hi ha marge de millora en aquest sentit, però que al mateix temps és un sector en què es difícil sent una entitat tant petita implantar aquest tipus de millores. Difícil, però no impossible!

Kilian

BIBLIOGRAFIA:

Albaigès, J. (2008). Usos i reptes de les TIC a les organitzacions socials. Quaderns d’Educació Social, (12), 83-90.

Cristaleria. (s. f.). https://lacristaleria.cat/